Les paraules
tenen uns significats, diuen allò que diuen. Si els diversos membres d’una
societat volen entendre’s, cal que les mateixes paraules tinguin els mateixos
significats. Agafem, per atzar (és mentida), el verb adoctrinar. Vaig a l’Enciclopèdia
Catalana, cerco l’entrada «adoctrinar», i em diu: «Instruir (algú) en alguna
cosa. Fer entrar (algú) en certes doctrines, opinions». Vaig a l’entrada
«doctrina» i hi llegeixo: «Conjunt d’ensenyaments, teories, veritats i opinions
defensats per una persona o per un grup (religiós, filosòfic o polític). Cos de
principi de la religió cristiana que hom ensenya als infants i als neòfits, doctrina
cristiana...». Ui, ui, m’està dient la definició saberuda que tot pensament és
susceptible d’engegar la maquinària de l’adoctrinament, llevat que siguem tan introvertits,
diria que fins a la malaltia, que ens el guardem per a nosaltres sols i que mai
de mai el verbalitzem? M’està dient la definició impresa en negre sobre blanc, que
hi ha un col·lectiu que adoctrina, no ja a gent amb el pensament educat, sinó a
nens i nenes el cervellet dels quals tothom sap que és molt manejable? (el dels
grans no, què va!) Inimaginable que això passi a casa nostra perquè tothom sap
que la lliure elecció és un imperatiu categòric inherent a les democràcies (sap
de què li parlo senyor Albert Rivera, lector que diu que és de Kant?). Deixeu
en pau els docents i doneu-los les eines per fer bé la feina que des de fa
tants anys que reclamen! Deixeu de voler que la vostra doctrina esdevingui
l’única! Això ja ho vaig viure a l’escola del meu temps amb el catecisme i la
Formación del Espíritu Nacional amb el Fraga i el Samaranch retratats de
falangistes com a exemples de bons espanyols. Per cert, un jutge ja ha exculpat
cinc dels nou mestres. Espero disculpes, Albert Rivera et alii.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada