Li van posar per nom
Laila. Sí, és la nena palestina
que apareix morta a la fotografia de la contraportada de Regió
7 del dimecres passat, i sí, s’havia de fer, i sí s’havia de publicar, i sí, us
l’hauríeu de mirar i remirar i llegir-la perquè les fotografies, talment com els
textos, també es poden llegir. L’autor: el fotoperiodista de Reuters, Mohammed
Salem. Des de dimecres que la tinc sobre la taula de treball, a tocar meu, i
sí, remiro aquesta fotografia, obsessivament. La Laila només tenia vuit mesos de
vida quan els gasos lacrimògens llançats des del front israelià li van segar la
vida. La composició, la llum ens recorda un quadre de Caravaggio, el pintor que
introduí la violència cromàtica i la llum natural per explicar històries molt
humanes. El clarobscur, el vestidet blanc, el mocador vermell de la dona que acarona
el rostre de la Laila, la carona de la nena que sembla posada en un son
reparador, de vida, i no pas en el son dels justos, en el son de la mort. Seria
una fotografia de tendresa si no fos perquè és la imatge de la més gran de les
tristors, la de la finitud prematuríssima. Quina explicació es pot donar, quin raonament
es pot explicitar davant la mort d’un infant causada per la barbàrie dels grans?
Quantes Lailes hi ha ara mateix, lector, al món mentre llegeixes aquestes
quatre ratlles maldestres, incapaces de descriure el dolor d’avi que sóc? Alçar
el puny al cel i maleir? Què en treurem? A la pregunta de si la humanitat és
bona? Què respondre davant el cos sense vida de la Laila? I en la mateixa
pàgina del diari, en l’espai que s’anomena L’estirabot, un personatge com Jiménez
Losantos que anima a posar bombes a les cerveseries alemanyes o a bombardejar Barcelona.
Quin tros de desastre. Que algú li ensenyi la fotografia perquè vegi a què du
la violència! Si us plau, una mica de decència?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada