Llegeixo que el nou
horitzó d’ERC és tornar al consens del dret a decidir i sumar forces per forçar
l’Estat a negociar. Recordo les paraules del socialista Alfredo Pérez Rubalcaba
quan va dir que l’Estat estava disposat a pagar el preu que fos però que les coses,
en el millor dels casos, quedaven com estaven. Com que ho va dir Pérez Rubalcava,
no hi va haver soroll mediàtic. Si davant hi tens un mur compacte, fet de
materials diversos però mur al cap i a la fi, se’m fa difícil veure com faràs
que el mur deixi de ser-ho i sobretot deixi d’acomplir la seva missió que és la
d’aguantar l’edifici i protegir-lo d’embats no desitjats. Quina garantia hi ha
que l’Estat s’avingui a negociar res perquè en lloc de dos milions i quart hi
hagi tres milions i quart de catalans que votin forces anti-155? Cap ni una. Ja
s’ha vist, convoquen unes eleccions pensant que les guanyaran, i tot i que no ha
estat així, continuem amb el 155 a sobre. Es diu, fem govern per aixecar el 155
i Enric Millo en funcions de governador general del territori diu que ja en parlarem,
que sempre es podrà obrar amb cirurgia fina. El diputat al Parlament de
Catalunya excandidat a la presidència de la Generalitat i presoner polític
Jordi Sánchez ha escrit: «La nostra llibertat no depèn en cap cas del que passi
a les institucions. La decisió del Suprem ja està definida: castigar de manera
exemplar els caps visibles, polítics i socials, del moviment sobiranista».
Dijous es va saber que Òmnium i l’ANC han de pagar 110.000 euros a de multa
cadascú per uns suposats usos irregulars de dades personals. Dimecres, Mútua Madrileña,
va trucar a un dels mòbils de casa meva per vendre’ns una assegurança. Jo no
els he donat pas el número; ús irregular de dades, però... Forçar l’Estat? Ui,
ui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada