Dijous, l’ofici
de periodista va caminar despullat durant unes hores. Dijous passat, entre quarts
de vuit i quarts d’onze del matí, l’ofici de periodista va ensenyar la carcassa,
va mostrar al món el seu esquelet. La cosa va anar així: una font ben informada,
l’expressió és molt periodística, va colar a un parell de mitjans molt
solvents, una altra expressió del gremi, que la policia i un jutjat, això ja és
el súmmum de la fiabilitat, molt més que l’eclesial i indiscutible paraula de
Déu, havien iniciat una macro operació, una altra expressió que a l’hora de redactar
pessigolleja l’estómac de qui l’escriu, una macro operació destinada a aixecar
deu milions d’euros dedicats al finançament del procés. Ràdios, televisions i
premsa, en aquest cas, en suport digital perquè els diaris ja feia hores que
estaven impresos, van córrer a reproduir la notícia colada per la font ben informada.
En els debats matinals de les ràdios i les televisions, els saberuts opinadors ja van establir càtedra: els unionistes van
augmentar el to de veu i el «jo ja ho deia» es va fer sentir com si masteguessin
cada una de les lletres; els processistes, amb la veu apagada, intentaven
reconduir el tema sense saber gaire cap on, desbordats; hi havia qui no descartava
la contraprogramació, ja que s’estava a punt de conèixer la sentència de la Gürtel.
Polítics abrandats del 155 trobaven una excusa més per no aixecar la
intervenció de la Generalitat: «Ho veieu com els catalans no són de fiar». A
quarts d’onze, les malversacions investigades ja no eren pel procés sinó per presumptes
males pràctiques a la Diputació de Barcelona amb subvencions per a la
cooperació internacional i el desenvolupament, sembla que dubtoses; no eren deu
milions sinó dos. Les rectificacions, allà on es van produir, es van fer amb la
boca petita. Dijous, alguns periodistes van fer un mal servei a l’ofici de
periodista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada