Inicio la publicació d’alguns textos escrits pel Llorenç Soldevila i Balart (Monistrol 1950-Argentona 2022) a la revista mensual de Monistrol de Montserrat El Dit Gros (octubre 1987-febrer 1990) i a la revista Art i Esplai (juny 1970-setembre 1972). És part del meu homenatge constant a la figura de l’amic i del mestre que el 10 de desembre d’enguany farà un any que ens va deixar sobtadament.

El text d’avui correspon a la columna publicada en el primer número d’El Dit Gros sota el títol genèric “De la costa estant”. És una visió lúcida, escrita des d’Argentona, del moment pel qual passava Monistrol després de la victòria d’AP en les municipals en la llista que encapçalava Josep Jané. De fet, la mateixa fundació del mensual va ser una reacció a aquell moment.

 

DE LA COSTA ESTANT 

CAL SUMAR I NO PAS RESTAR 

La meva situació actual, geogràficament parlant, s'entén, penso que és la ideal per mirar-me Monistrol i la seva gent amb un alt grau d'objectivitat. En aquests últims mesos, m'han arribat veus que determinats sectors del poble que abans creien en la feina feta en comú, ara s'esbatussen i volen anar cadascú per la seva banda. I, això, és altament negatiu en política i en qualsevol altra activitat humana. La desunió en coses bàsiques porta sempre a l'esterilització. 

Sembla que Monistrol és un dels pocs pobles de Catalunya (o potser l'únic?) on governa un batlle d'Aliança Popular. Em sembla evident, que si en Josep Jané i els components de la seva llista van sortir electes, no va ser pas perquè fossin del partit de Fraga. Aleshores sí que pensaria que precisament Monistrol s'ha quedat sense ploms! Foren elegits perquè hi hagué una part dels votants que els agradà el tarannà populista del futur alcalde. D'altres, s'abstingueren davant una oferta electoral tan poc atractiva. I, finalment, hi hagué una franja important de l'electorat que en d'altres eleccions votaren a favor dels Independents o de les llistes de CiU, i ara, per antipaties i divergències amb persones de les llistes de CiU, volgueren castigar la llista (i potser en alguns casos befar-la!) i votar ben inconscientment l'opció aliancista. 

El resultat ha estat la composició de l'actual ajuntament. En els pobles, més que no pas a nivell nacional, s'ha de deixar de banda la ideologia quan es tracta de fer-los anar endavant en qüestions bàsiques i indiscutibles. S'ha de fer bloc comú. Així, doncs, ara, el fàcil, el còmode, és desinhibir-se dels projectes de l'alcalde, boicotejar-los, bescantar-los... En canvi, el difícil, el realment constructiu, és fer pinya en allò que afecta a tots els vilatans i que urgeix de solucionar. Caldria que tothom, i ben especialment els polítics, hi apliquessin bones dosis d'ètica i lucidesa en aquesta tasca. No si val a des- qualificar a tort i dret i dir que nosaltres ho faríem millor, sense fer-ho! Cal que l'oposició mantingui viu l'esperit crític, que controli i supervisi, però també que faci possible el bon govern de Monistrol. Si cal, pot dir públicament sense pedanteries i orgulls que en temes concrets s'hi ha treballat moltíssim. És ben lícit! I, llavors, si l'alcalde és honrat, cosa de la qual no dubto, reconeixerà també públicament la veracitat de l'afirmació.

Monistrol, de fa anys, està encarrilat per una via de depressió: perd demografia, pateix greument la crisi econòmica, es despersonalitza... No podem restar esforços davant aquesta realitat tan poc engrescadora. I dic, podem, perquè tot i haver-me allunyat físicament, freturo perquè el poble vagi endavant i em dol moltíssim quan en sento parlar negativament. Com, doncs, els qui hi viviu podeu restar indiferents davant aquest fet? Cal que sumem esforços, començant amb l'exemple dels polítics, perquè entre tots construïm un futur sòlid per Monistrol. 

LLORENÇ SOLDEVILA i BALART