Pere Navarro ha destapat la caixa dels trons en demanar que es posi fi als privilegis de què gaudeixen el País Basc i Navarra amb el seu concert econòmic. Li’n plouen de tot arreu i les més dures des de les files de l’espanyolíssim PSOE, aquell a qui ell s’adreça cercant una federalisme que no treu el cap per enlloc. Des del socialisme espanyol tornaven a demanar que s’instal·li a Catalunya el PSOE al marge de PSC perquè aquest partit és deslleial amb el que pensa el socialisme majoritari que s’ha aixecat com un sol home a defensar bascos i navarresos després de presumir d’haver passat el ribot (el cepillo en llengua sevillana) a l’estatut català. Avui, i sense que serveixi de precedent, o sí, ja ho veurem, estic al costat de Pere Navarro perquè ha verbalitzat des de la trona allò que alguns hem dit des de fa temps amb moltíssima menys fortuna i que pensa molta gent en aquest país de les retallades. Mentre que des d’Espanya s’invoca la unitat de mercat, concepte econòmic depassat per la globalització que no entén de proteccionismes, bascos i navarresos tenen el seu propi sistema d’hisenda pel qual paguen a l’estat els serveis que els presta un cop han recollit els diners dels seus propis impostos, ben a l’inrevés que Catalunya, que ha de viure del que una Espanya morosa i desconfiada li vol pagar i en el moment que li sembla; la Generalitat és a hores d’ara una finestreta que paga si un tercer li dóna cèntims. En aquest sentit és menys que una diputació provincial, perquè a aquesta, com que obeeix a la lògica de les províncies, ningú no li discuteix res. La unitat de mercat no s’invoca quan hi ha territoris que només paguen i altres que només cobren; la unitat de mercat no s’invoca quan per a un pensionista català el cost de la vida a Catalunya és més elevat que per a altres pensionistes de l’estat espanyol; la unitat de mercat s’esberla quan es declaren boicots als productes catalans. I les lleis? No s’escriu que han de ser iguals per a tothom? Doncs els concerts bascos i navarresos que estan dins la Constitució són una contradicció in terminis perquè privilegien uns ciutadans respecte uns altres sense cap raó objectiva; per tant, no es tracta de solidaritat (que ens imposen), aquí es tracta d’aclarir que en un moment donat, uns privilegis mantinguts fins i tot pel franquisme es van tornar democràtics sota pressió d’uns interessos confessables uns i inconfessables uns altres mentre els polítics catalans de la tan lloada transició espantats per l’ombra dels sabres s’apuntaven a això que ara tenim.
dissabte, 15 de juny del 2013
LA CAIXA DELS TRONS DE NAVARRO
Pere Navarro ha destapat la caixa dels trons en demanar que es posi fi als privilegis de què gaudeixen el País Basc i Navarra amb el seu concert econòmic. Li’n plouen de tot arreu i les més dures des de les files de l’espanyolíssim PSOE, aquell a qui ell s’adreça cercant una federalisme que no treu el cap per enlloc. Des del socialisme espanyol tornaven a demanar que s’instal·li a Catalunya el PSOE al marge de PSC perquè aquest partit és deslleial amb el que pensa el socialisme majoritari que s’ha aixecat com un sol home a defensar bascos i navarresos després de presumir d’haver passat el ribot (el cepillo en llengua sevillana) a l’estatut català. Avui, i sense que serveixi de precedent, o sí, ja ho veurem, estic al costat de Pere Navarro perquè ha verbalitzat des de la trona allò que alguns hem dit des de fa temps amb moltíssima menys fortuna i que pensa molta gent en aquest país de les retallades. Mentre que des d’Espanya s’invoca la unitat de mercat, concepte econòmic depassat per la globalització que no entén de proteccionismes, bascos i navarresos tenen el seu propi sistema d’hisenda pel qual paguen a l’estat els serveis que els presta un cop han recollit els diners dels seus propis impostos, ben a l’inrevés que Catalunya, que ha de viure del que una Espanya morosa i desconfiada li vol pagar i en el moment que li sembla; la Generalitat és a hores d’ara una finestreta que paga si un tercer li dóna cèntims. En aquest sentit és menys que una diputació provincial, perquè a aquesta, com que obeeix a la lògica de les províncies, ningú no li discuteix res. La unitat de mercat no s’invoca quan hi ha territoris que només paguen i altres que només cobren; la unitat de mercat no s’invoca quan per a un pensionista català el cost de la vida a Catalunya és més elevat que per a altres pensionistes de l’estat espanyol; la unitat de mercat s’esberla quan es declaren boicots als productes catalans. I les lleis? No s’escriu que han de ser iguals per a tothom? Doncs els concerts bascos i navarresos que estan dins la Constitució són una contradicció in terminis perquè privilegien uns ciutadans respecte uns altres sense cap raó objectiva; per tant, no es tracta de solidaritat (que ens imposen), aquí es tracta d’aclarir que en un moment donat, uns privilegis mantinguts fins i tot pel franquisme es van tornar democràtics sota pressió d’uns interessos confessables uns i inconfessables uns altres mentre els polítics catalans de la tan lloada transició espantats per l’ombra dels sabres s’apuntaven a això que ara tenim.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada