quina autoritat l’agent de l’ídem multarà aquell o aquella que, empès per la
necessitat fisiològica, orini a recer del mur de l’estació o s’arrauleixi entre dos cotxes
Mentre que l’Ajuntament de Manresa declara la guerra als
incívics que orinen al carrer, la Renfe tanca els lavabos de l’estació; a veure amb quina autoritat l’agent de l’ídem
multarà aquell que, empès
per la necessitat fisiològica, orini a recer dels seus murs. ¿Posarà
urinaris transportables tipus festa major a disposició dels ciutadans,
l’Ajuntament, a l’exterior de l’estació? O encara més:
¿obligarà Renfe a reobrir els pixadors, a l’empara de la llei del sentit
comú i del benestar ciutadà? Parin compte que he escrit «aquell» i no «aquella», i és que les dones
encara ho tenen pitjor per les raons òbvies que no s’escapen a cap de
vostès. ¿La necessitada haurà d’arraulir-se entre dos cotxes amb la
complicitat d’una espelma que vetlli per evitar ulls aliens? Tot
plegat ens acosta més a l’època de quan els vàters de les estacions eren la putrefacció feta obra i on
l’únic senyal de desinfecció era la penetrant pudor de Zotal que s’hi havia escampat, que no pas a la societat del ben estar i del ben romandre
a la qual ens pesàvem que
pertanyíem, rics com érem. Els urinaris tancats de l’estació de la Renfe i de tantes altres estacions són el
paradigma d’aquest estat de
coses que ens embolcalla,
mortalla de la qual no ens podem desprendre ni amb fum de sabatots, que deien els avis de casa quan hom no podia treure’s de sobre un pesat. Els
que hagin voltat una mica per França sabran que en cada poble hi ha uns urinaris públics.
Cert que n’hi ha de tota mena i condició, però és un senyal que en el país veí algunes coses les tenen més
pensades i assumides que no
pas aquí. A veure, ¿quants urinaris públics hi ha repartits per Manresa? Ja sé que són més cars
que els pipicans, però no deixa de tenir la seva gràcia la diferència d’interès manifestat
per les cagarades dels gossos, amb un èxit ben descriptible, respecte de les necessitat fisiològiques dels
manresans i visitants; per cert, de les defecacions dels gossos en són responsables els seus amos. En fi,
sempre podem prendre un tallat en un bar i demanar pels seus serveis, o per la toilette si sou més fins.
La ciutat de Manresa està massa aparellada als tòpics poc favorables; que si el fred, que si la
humitat, que si el color gris; ja sabem que els tòpics agafen la part i ho converteixen en un tot, i ara,
gràcies a la Renfe, correm el perill que ens associïn als problemes
fisiològics És com si ja ho escoltés: Manresa? Vés-hi arregladet o porta xavalla per demanar un
tallat al primer bar que trobis si vas fluix o fluixa! Que algú hi faci alguna cosa,
no? Per cert, me’n vaig al bar que tinc pressa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada